|
|
|
Mapa general dels principals camins |
El Camí Francès |
El Camí Aragonès |
El Camí de la Plata |
El Camí del Nord |
El Camí Primitiu |
El Camí de Madrid |
El Camí de Le Puy |
El Camí Portuguès |
L'extensió a Finisterre |
Altres camins
|
|
|
 Mapa general dels principals
camins |
|
|
|
| El Camí Francès |
 És el camí més conegut i
concorregut de tots els Camins de Sant Jaume. La localitat
d'inici del camí tant es pot considerar que és
Roncesvalles, petita localitat dels Pirineus navarresos, com
Saint Jean Pied de Port, localitat a l'altra banda dels Pirineus,
al País Basc francès, i a una etapa de Roncesvalles.
Té el seu origen en tres de les quatre principals vies de
peregrinació que provenien de l'interior d'Europa, les quals
confluïen a la petita vila d'Ostabat, a pocs
quilòmetres de Saint Jean Pied de Port.
De Roncesvalles a
Santiago hi ha aproximadament uns 750 km, perfectament
senyalitzats amb fletxes grogues, en un recorregut que travessa
les províncies de Navarra, La Rioja, Burgos, Palència,
Lleó, Lugo i A Coruña. Aquest camí destaca pels
nombrosos elements culturals i històrics, molts d'ells d'una
enorme vàlua, juntament amb la varietat de paisatges. Fou
declarat Primer Itinerari Cultural Europeu pel Consell d'Europa
l'any 1987, i Patrimoni de la Humanitat per l'Unesco l'any 1993.
Avui dia disposa d'una àmplia xarxa d'albergs, tan
públics com privats, i de serveis de tot tipus per als
pelegrins. El principal problema que presenta a l'actualitat
és la massificació, sobretot durant els mesos d'estiu
i, més intensament, al tram gallec.
Bosc de faig a Navarra
|
|
|
| El Camí Aragonès |
S'anomena Camí Aragonès al
tram de camí, d'uns 160 quilòmetres, que s'inicia a
Somport (als Pirineus), passa per Jaca i conflueix amb el
Camí Francès a Obanos, a 2 km de Puente la Reina.
També té el seu origen en una de les quatre vies de
peregrinació de l'interior de França, anomenada Via
Tolosana, que utilitzaven els pelegrins medievals que provenien
del sud-est de França i d'Itàlia.
És un camí
més solitari que el Camí Francès, però
també està ben senyalitzat i disposa d'una bona xarxa
d'albergs i de serveis destinats als caminants. Des de Jaca, hi
ha una variant que permet visitar el bonic i curiós monestir
de San Juan de la Peña, situat sota una roca. I també
en l'àmbit cultural, cal destacar la singular bellesa de
l'ermita romànica de Santa María de Eunate, de planta
octogonal.
Santa María de Eunate
|
|
|
| El Camí de la Plata |
Uneix Sevilla amb Santiago en un
recorregut d'uns mil quilòmetres, i el seu tronc principal
passa per les ciutats de Mérida, Cáceres, Salamanca i
Zamora. A partir de Granja de Moreruela (40 km passat Zamora), el
camí es bifurca en dues variants. La primera, seguint
direcció nord-oest, passa per la bellíssima zona de
Sanabria i per Ourense, i la segona, continuant direcció
nord, s'uneix al Camí Francès a l'alçada
d'Astorga. Aquest camí té el seu origen en una antiga
calçada romana, reconvertida posteriorment en la principal
via de pelegrinatge del sud-oest espanyol.
En els últims
anys aquest camí està adquirint una certa fama per la
seva bellesa i dificultat. Es caracteritza per la singularitat
del paisatge de les deveses a Andalusia, Extremadura i part de la
província de Salamanca, i pels frondosos boscos a Zamora i
Ourense. És un camí solitari en extrem, on hi ha pocs
serveis i distàncies molt llargues entre pobles, i on la
calor a l'estiu és intensa. L'interès de les
administracions locals i autonòmiques en la seva
promoció està impulsant la creació de nous albergs
i a millorar els ja existens.
Devesa extremenya
|
|
|
| El Camí del Nord |
Recorre bona part de la costa
cantàbrica des d'Irun, passant per les ciutats de San
Sebastián, Bilbao, Santander i Oviedo. A partir d'aquesta
última es presenten dues alternatives:d'una banda l'anomenat
Camí Primitiu, el qual transcorre per l'interior i conflueix
amb el Camí Francès a l'alçada de Melide i,
d'altra banda, el Camí de la Costa, el qual segueix per la
costa cantàbrica i conflueix amb el Camí Francès a
l'alçada d'Arzúa.
La senyalització és
correcta i any rere any augmenta el nombre i la qualitat dels
albergs, i també el nombre de caminants que s'atreveixen a
emprendre aquest apassionant camí. Les seves
característiques més destacades són els forts
desnivells i els bonics paisatges que combinen mar i
muntanya.
Port de Getaria
|
|
|
| El Camí Primitiu |
Alfonso II de Asturias és el primer
pelegrí conegut a Santiago de Compostel·la. Va ser a
més, aquest Rei, qui va finançar i ordenar construir la
primera església que acollí les restes aparegudes de
l'Apòstol Sant Jaume. I per arribar a Santiago va recorre el
que avui coneixem com a Camí Primitiu: 234 quilòmetres
entre Oviedo i Melide, on enllaça amb el Camí
Francès. Si es desitja, es pot perllongar l'itinerari
després de Lugo per visitar el monestir de Sobrado dos
Monges, enllaçant amb el Camí Francès a Santa
Irene.
El traçat recorre l'interior muntanyós asturià, el
que significa fortes pujades i baixades diàries entre
graners (hórreos), prats, vaques, pobles i llogarrets i gent
calorosa i acollidora. Llavors s'entra a la província de
Lugo per Fonsagrada i es visita la capital i les seves famoses
muralles romanes. És aquest un Camí poc conegut
però que disposa de totes les facilitats que el pelegrí
necessita. I és a més un camí amb una forta
càrrega d'història jacobea sense el qual no
podríem entendre la peregrinació a Santiago tal i com
avui la concebem.
Astúries, Sierra del Palo
|
|
|
| El Camí de Madrid |
La primera senyal del Camí de
Madrid la trobem sota les famoses Torres Kio de la Plaça de
Castilla. A partir d'aquí 320 quilòmetres porten al
pelegrí fins a Sahagún, on conflueix amb el Camí
francès. Madrid, Segovia i Valladolid son les
províncies que es creuen al caminar aquest Camí,
extremadament solitari però radicalment bonic. Es visiten
ciutats que no es varen edificar fins a finals del segle XX, Tres
Cantos, juntament amb altres d'ancestrals: Segovia, Santa
María Real de Nieva, Coca, Medina de Rioseco, Simancas,
Villalón de Campos i Wamba entre altres.
Una calçada romana ens puja fins el Puerto de la
Fuenfría (1.796 metros d'altitud), el punt més alt del
recorregut i límit de la Comunidad de Madrid; i a partir
d'aquí descens fins a Segovia per passar per sota del seu
aqüeducte romà. Llavors tres etapes entre pinars i dos
més entre camps de cereals de la Tierra de Campo ens deixen
per fi al Camí Francès. L'Associació de Madrid
disposa d'una bona guia sobre aquest Camí.
Canal de Castella
|
|
|
| El Camí de Le Puy |
També anomenat Via Podiense o Via
Podense, és el principal Camí de Sant Jaume per
territori francès. Comença a la localitat de Le Puy, a
la regió de l'Auvergne, i arriba a Roncesvalles en un
recorregut de més de 700 km, que passa també per les
regions de Midi-Pyrénéés i Aquitaine.
Està
excel·lentment senyalitzat (GR-65) i té una àmplia
xarxa de bons albergs (anomenats 'Gîtes d'etape') que
també s'incrementa any rere any. Gairebé tot el
camí transcorre per tranquiles zones rurals, i no passa per
cap ciutat de més de 50 mil habitants (les ciutats més
grans son Le Puy i Cahors). Son milers els pelegrins i
senderistes que cada any recorren aquest camí,
majoritàriament francesos, alemanys i suïssos, i cal
destacar com a principals al·licients els paisatges
maravellosos, la cultura i la gastronomia.
Arribant a Conques
|
|
|
| El Camí Portuguès |
No hi ha un Camí Portuguès
únic i definit, tot i que el més concorregut és el
que s'inicia a Oporto i entra a Galícia per Tui. Generalment
es parla del Camí Portuguès de l'Interior i del
Camí Portuguès de la Costa, aquest últim amb
diverses variants. La senyalització és bona des
d'Oporto, però ara per ara deficitària en els altres
trams.
A l'igual que els altres, aquest camí es troba en una
bona progressió en relació al nombre de pelegrins. A
Portugal hi ha molts pocs albergs específics per als
pelegrins, però algunes poblacions disposen d'allotjaments
alternatius. A partir de Tui, a la frontera amb Galícia, hi
ha trobem una bona xarxa d'albergs de la Xunta.
Fonte das três Bicas
|
|
|
| L'extensió a Finisterre |
No és pròpiament un Camí
de Sant Jaume (a no ser que es faci a l'inrevés), però
cada any són més els pelegrins que un cop arriben a
Santiago decideixen seguir caminant direcció ponent fins a
Finisterre, indret on alguns historiadors situen el veritable
terme de les primeres peregrinacions anteriors a la
cristianització.
Son gairebé cent quilòmetres, que
es solen fer en tres dies, per un preciós recorregut fins a
la mítica Costa da Morte. Aquest camí està ben
senyalitzat i disposa de bons albergs. És tradició
l'emotiva contemplació de la posta de sol en l'immens
escenari de l'oceà Atlàntic.
Cap de Finisterre
|
|
|
| Altres camins |
| Altres camins destacats són: el
Camí de Llevant, que des de la Comunitat Valenciana creua
gairebé tota la península fins a Zamora, on conflueix
amb la Plata; el Camí de la Llana, d'Alacant a Burgos per
antics camins ramaders; el Camí del Salvador, de León a
Oviedo; el Camí del Nord Interior, d'Irún a Santo
Domingo de la Calzada; el Camí Anglès, d'A Coruña
a Santiago; el Camí de Muxia, una variant del Camí de
Finisterre; i les altres tres vies franceses a part de la ja
comentada, la Via Turonense des de Tours, la Via Lemovicense des
de Vézelay i la Via Tolosana des d'Arles.
|
|
|
© 2006 Associació d'Amics dels Pelegrins a Santiago - Barcelona
|
|
|
